Un bon dia vas deixar de ser.
Ni tan sols un bell somriure,
ni tan sols un mal record.
Fins i tot la teva cendra havia deixat de ser pols.
Ja no quedaven balls per robar
ni tan sols ens quedava rencor.
Va ser la indiferència qui et va deixar marxar.
De cop, vas deixar de ser.
I només tornaves a ser el record d'un bell record,
una punxada dolça de tant en tant
i algun matí agredolç.
I avui, sense pensar-hi gaire
sense motiu aparent;
avui, de cop i volta,
un somriure dolç
i un bell record:
t'enyor.
2 comments:
Oye, no sé si es tuyo, pero es muy bonito.
Encantado de haber llegado hasta aquí
Molt maco... no soc de poemes. De fet no tinc cap sensibilitat per entendre-ho. Pero es maco.
Siempre suyo
Un completo gilipollas
Post a Comment