Dorms petita i fràgil movent-te sense treva acabant amb els montres de la foscor que tanta por et fan. Ets molt valenta i acabes amb ells amb el teu vestit rosa de princesa que et fa ser la més maca del món.
De tant en tant estires la mà per veure si sóc allà i em toques la cara per verificar-ho. Sóc allà. I tu, segueixes somiant que ets una princesa, ets la reina del món, la més bonica i la millor. I a la vegada ets tan fràgil i tan petita que no puc evitar despertar-me de tant en tant per veure si ets allà. Jo també necessito verificar-ho, perquè també tinc por de no veure el món a través del teu filtre rosa, infantil, màgic.
Respires profundament tranquil·la per haver abatut un altre monstre, i és que tu podràs acabar amb tots. I jo, embolcallada pel teu filtre t'abraço perquè vull somiar amb tu que totes dues regnem amb els vestits des princeses. Tu la rossa i jo la morena. Tu la princesa i jo la reina. Tu la petita i jo la gran. Tu la fantasia i jo la realitat. Tu la bogeria i jo el seny.
Quan finalment et despertes perquè jo ja no hi sóc em crides per veure si t'he deixat soleta, em crides espantada i vinc corrent per fer-te veure que ni ara ni mai et deixaria sola amb el monstre de la foscor, ni amb cap altre. Llavors la teva expressió adormida em demana que t'agafi a coll i sense que te n'adonis, la teva cabellera rossa dibuixa un raig de llum a la foscor, acabant, així, amb l'últim monstre de la foscor que quedava a la cambra.
De tant en tant estires la mà per veure si sóc allà i em toques la cara per verificar-ho. Sóc allà. I tu, segueixes somiant que ets una princesa, ets la reina del món, la més bonica i la millor. I a la vegada ets tan fràgil i tan petita que no puc evitar despertar-me de tant en tant per veure si ets allà. Jo també necessito verificar-ho, perquè també tinc por de no veure el món a través del teu filtre rosa, infantil, màgic.
Respires profundament tranquil·la per haver abatut un altre monstre, i és que tu podràs acabar amb tots. I jo, embolcallada pel teu filtre t'abraço perquè vull somiar amb tu que totes dues regnem amb els vestits des princeses. Tu la rossa i jo la morena. Tu la princesa i jo la reina. Tu la petita i jo la gran. Tu la fantasia i jo la realitat. Tu la bogeria i jo el seny.
Quan finalment et despertes perquè jo ja no hi sóc em crides per veure si t'he deixat soleta, em crides espantada i vinc corrent per fer-te veure que ni ara ni mai et deixaria sola amb el monstre de la foscor, ni amb cap altre. Llavors la teva expressió adormida em demana que t'agafi a coll i sense que te n'adonis, la teva cabellera rossa dibuixa un raig de llum a la foscor, acabant, així, amb l'últim monstre de la foscor que quedava a la cambra.
No comments:
Post a Comment